Antonio Gramsci: Temes de cultura. Material ideològic.

27 de abril de 2020: la International Gramsci Society d' Italia , no podent commemorar el 83º aniversari de la mort d' Antonio Gramsci amb la consuetudinària visita a la seva tomba en el cementiri dels no catòlics a Roma, va organitzar una lectura virtual de diversos fragments de la seva obra a compte de diversos estudiosos de la seva obra.

Anirem publicant els diversos videos i les traduccions del texts.
De moment, aquí tenia el video on Guido Liguori llegeix el Quadern de la Presó nº 3, § <49> Temes de cultura. Material ideològic.


Publiquem el text de Gramsci en català, castellà i italià.

Quaderns de la Presó, 3, § <49> Temes de cultura. Material ideològic.
(Versió en català).
Un estudi de com s’organitza l’estructura ideològica d’una classe dirigent: és a dir, l’organització material destinada a mantenir, defensar i desenvolupar el “front” teòric o ideològic. La part més destacable i dinàmica és la premsa en general: editorials (que tenen implícitament i explícitament un programa i depenen d’una corrent determinada), diaris polítics, revistes de tota mena, científiques, literàries, filològiques, de divulgació, etc., publicacions periòdiques diverses fins arribar a examinar  els butlletins parroquials. Aquest estudi seria mastodòntic si es fes a escala nacional: per tant, es podrien fer una sèrie d’estudis sobre una ciutat o una sèrie de ciutats. Un columnista de diaris hauria de tenir aquest estudi com a esquema general de la seva obra, de fet, ho hauria de fer pel seu compte: quantes bellíssimes cròniques es podrien escriure sobre el tema.
La premsa és la part més dinàmica d’aquesta estructura ideològica, però no l’única: tot allò que influeix o pot influir en l’opinió pública li pertany directament o indirectament: biblioteques, escoles, clubs i cercles de diverses classes, fins i tot l’arquitectura, l’ordenació dels carrers i els seus noms. La posició conservada per l'Església a la societat moderna no s'explicaria si no es coneguessin els esforços perllongats i pacients desenvolupa contínuament la seva secció particular d'aquesta estructura material de la ideologia. Un estudi d’aquest tipus, fet seriosament, tindria certa importància: a més de donar-nos un model històric viu d’una estructura d’aquest tipus, ens acostumaria a un càlcul més prudent i exacte de les forces que actuen a la societat. Una  classe innovadora què pot contraposar a aquest formidable complex de trinxeres i fortificacions de la classe dominant? L’esperit de d’escissió és a dir l’adquisició progressiva de la consciència de la pròpia personalitat històrica, l’esperit d’escissió que ha de tendir a eixamplar-se des de la classe protagonista a les classes potencialment d’aliades: tot això requereix un treball ideològic complex, quina primera condició és el coneixement exacte. del camp a buidar del seu element de massa humana.
Traducció: Joan Tafalla.

Versión en castellano. 

CC. 3, § <49>  Temas de cultura. Material ideológico. 

Un estudio de cómo está organizada de hecho la estructura ideológica de una clase dominante: o sea la organización material tendiente a mantener, a defender y a desarrollar el "frente" teórico e ideológico. La parte más importante y más dinámica de éste es la prensa en general: casas editoras (que tienen un programa implícito y explícito y que se apoyan en una determinada corriente), periódicos políticos, revistas de todo género, científicas, literarias, filológicas, de divulgación, etcétera, periódicos diversos hasta los boletines parroquiales. Sería gigantesco un estudio semejante si se hiciera a escala nacional: por esto podría hacerse una serie de estudios para una ciudad o para una serie de ciudades. Un jefe de redacción de un periódico dcbería disponer de este estudio como orientación general para su trabajo, incluso debería repetirlo por su propia cuenta: ¡cuántas crónicas magníficas podrían escribirse sobre este tema!
La prensa es la parte más dinámica de esta estructura ideológica, pero no la única: todo aquello que influye o puede influir en la opinión pública directa o indirectamente le pertenece: las bibliotecas, las escuelas, los círculos y clubes de distinto tipo, hasta la arquitectura, la disposición de las calles y los nombres de éstas. No se explicaría la posición conservada por la Iglesia en la sociedad moderna, si no se conocieran los esfuerzos prolongados y pacientes que realiza para desarrollar continuamente su sección particular de esta estructura material de la ideología. Semejante estudio, hecho seriamente, tendría cierta importancia: además de dar un modelo histórico viviente de tal estructura, habituaría a un cálculo más cauto y exacto dc las fuerzas actuales en la sociedad. ¿Qué puede oponerse, por parte de una clase innovadora, a este complejo formidable de trincheras y fortificaciones de la clase dominante? El espíritu de escisión, o sea la progresiva adquisición de la conciencia de la propia personalidad histórica, espíritu de escisión que debe tender a extenderse de la clase protagonista a las clases aliadas potenciales: todo ello exige un complejo ideológico, cuya primera condición es el exacto conocimiento del campo que se ha de vaciar de su elemento de masa humana.


Antonio Gramsci, Cuadernos de la Cárcel, Cuaderno 3, párrafo 49, México, Ediciones Era , 1981, Tomo 2, p. 55. Traducción de Ana María Palos.


Versió original en italià

Quaderni del Carcere, 3, § <49> Argomenti di cultura.  Materiale ideologico. 
Uno studio di come è organizzata di fatto la struttura ideologica di una classe dominante: cioè l’organizzazione materiale intesa a mantenere, a difendere e a sviluppare il « fronte» teorico o ideologico. La parte più ragguardevole e più dinamica di esso è la stampa in generale: case editrici ( che hanno implicito ed esplicito un programma e si appoggiano a una determinata corrente), giornali politici,  riviste di ogni genere,  scientifiche, letterari, filologiche, di divulgazione, ecc., periodici vari fino ai bollettini parrocchiali. Sarebbe mastodontico un tale studio se fatto su scala nazionale: perciò si potrebbe fare per una città o per una serie di città una serie di studi. Un capocronista di quotidiano dovrebbe avere questo studio come traccia generale per il suo lavoro, anzi dovrebbe rifarselo per conto proprio: quanti bellissimi capicronaca si potrebbero scrivere sull’argomento!


La stampa è la parte più dinamica di questa struttura ideologica, ma non la sola: tutto ciò che influisce o può influire sull’opinione pubblica direttamente o indirettamente le appartiene: le biblioteche, le scuole, i circoli e clubs di vario genere, fino all’architettura, alla disposizione delle vie e ai nomi di queste. Non si spiegherebbe la posizione
conservata dalla Chiesa nella società moderna, se non si conoscessero gli sforzi diuturni e pazienti che essa fa per sviluppare continuamente fa sua particolare sezione di questa struttura materiale dell’ideologia. Un tale studio, fatto seriamente, avrebbe una certa importanza: oltre a dare un modello storico vivente di una tale struttura, abituerebbe a un calcolo più cauto ed esatto delle forze agenti nella società. Cosa si può contrapporre, da parte di una classe innovatrice, a questo complesso formidabile di trincee e fortificazioni della classe dominante? Lo spirito di scissione, cioè il progressivo acquisto della coscienza della propria personalità storica, spirito di scissione che deve tendere ad allargarsi dalla classe protagonista alle classi alleate potenziali: tutto ciò domanda un complesso lavoro ideologico, la prima condizione del quale è l’esatta conoscenza del campo da svuotare del suo elemento di massa umana. 
Antonio Gramsci, Quaderni del Carcere, edizione critica a cura di Valentino Gerratana, Torino, Einaudi editore, 1975, Tomo 1, pp. 332-333.






Entrades populars d'aquest blog

S’ha creat l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya

Antonio Labriola y la filosofía de la praxis

El pensamiento gramsciano ante el cambio social contemporáneo